Durant el debat que hem realitzat a la primera PAC, he exposat dues preguntes.

La primera estava englobada dins de la carpeta “dificultats de la tasca psicopedagogica” plantejava el següent; “Durant la meva etapa com a mestra he estat en diferents escoles, en diverses m'he trobat que el psicopedagog, per alguns mestres, més que una ajuda és un entrebanc. Tot i realitzar acords conjunts (Mestres-psicopedagog), alguns no els han complert. Aquest fet s'agrava quan entren diferents persones a l'aula i tot i haver-hi uns acords comuns, cadascú actua de manera diferent. Com podria actuar el psicopedagog davant del passotisme d'alguns mestres a dur a terme les propostes que es fan? Haurà d'intervenir?”

Les meves companyes i jo hem estat d'acord en el fet de què el primer que necessitem és que els docents acceptin i vulguin la nostra ajuda, ja que si no és així difícilment els podrem ajudar. També es comenta la importància del diàleg i el consens, sense establir unes relacions negatives, i m'agradaria remarcar, tal com diu la Maria Obrador, la necessitat de què el psicopedagog sigui una persona empàtica i comprensible amb l'entorn del subjeccte en qüestió. La Marina Barroso comentava que és molt important tenir un projecte comú i basar-nos sempre en el fet de que el nostre objectiu és que els nens i nenes es socialitzin i desenvolupin al màxim de les seves possibilitats.

La segona pregunta està inserida a la carpeta “coordinació amb altres serveis i institucions”, en aquesta plantejo si es creu necessari i viable la coordinació amb els monitors d'activitats extraescolars d'un nen amb problemes de conductes. La Marina Barroso planteja que sigui el o la monitora d'extraescolars la que es posi en contacte amb la mestra, per demanar assessorament psicopedagògic. Seguint l'aportació de Cèsar Coll a la taula rodona "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"; "Els espais d'aprenentatge de les persones s'han obert i multiplicat, és a dir, els nínxols d'aprenentatge s'han multiplicat. Per tant, el psicopedagog acompanya l'alumne en l'aprenentatge però aquest aprenentatge no és només el fruit d'allò que aprèn a l'escola sinó des d'altres àmbits. La nova tasca, del psicopedagog, és la coordinació d'aquests nínxols d'aprenentatge". Jo crec, conjuntament amb la Juana Artiles que si que seria convenient que la psicopedagoga es poses en contacte amb el o la responsable de l'activitat extraescolar per valorar el comportament de l'infant i anar tots en una mateixa línea. A més a més, de vegades els nens i nenes tenen comportaments diferents als diferents ninxols ecológics.