PRÀCTICUM II: Resum de la primera part

1. Identificació de la sessió: Posada en marxa del pràcticum. Durant la primera part del pràcticum he realitzat  reunions amb la tutora de practiques, la direcció de l’escola on realitzo les practiques, les tutores dels nens i nenes de P4 i tot el claustre, per tal de presentar el projecte i anar pactant-lo. Vam començar al Desembre la reunió amb la direcció, degut a què no asseguraven la seva atenció més endavant, ja que el centre estaria en obres. Posteriorment, es va reprendre el 3 de Març

2. Fites: Les finalitats principals d’aquesta etapa són:

- Aconseguir el consentiment per part del centre per realitzar el pràcticum.

- Acordar el curs d’actuació.

- Organitzar el pràcticum 2.

- Donar a conèixer el projecte.

- Resituar-me amb la nova tutora de practiques.

Aquests objectius s’aconseguiran mitjançant reunions amb les persones pertinents (tutora de practiques del centre i personal de l’escola).

3. Desenvolupament: Durant les reunions a l’escola vam acordar que el projecte es realitzaria al curs de P4, però prèviament caldria sol·licitar l’acord de les tutores i del cicle d’Infantil . Amb posterioritat vam fer una reunió amb tot el Claustre per presentar el projecte, on tot el Claustre va participar i van comentar altres projectes que coneixien.

Durant el temps de transició del pràcticum I al pràcticum II, he canviat de tutora de practiques, actualment la meva tutora és la directora del centre, de manera que vam fer una reunió per tal de veure en quin punt del pràcticum estava, i com podíem enfocar el pràcticum 2, alhora va presentar-me diferents sessions de Glifing i ensenyar-me a passar-les correctament. Durant aquesta reunió vam acordar que el 3 de Març faríem la reunió on presentaríem el projecte al Claustre de l’escola i del 4 al 6 de Març, faria el pretest als infants, en cas qu la direcció acceptés.

4. Recursos: En les reunions, només s’ha utilitzat un power point per presentar el mètode Glifing, el qual va anar molt bé per situar als companys i companyes en el projecte.

5. Avaluació: Cal dir que tots el Claustre i la nova tutora de practiques s’han implicat i m’han ajudat en tot el que han pogut, de manera que les sensacions i el grau de satisfacció és molt positiu.

6. Observacions: El principal problema amb  el que m’he trobat ha estat el canvi de tutora. La tutora anterior va marxar del centre, i per tant va ser necessari recordar tota la trajectòria recorreguda a la nova tutora. El fet de què la tutora sigui també la directora, i que comptessin amb una persona menys, ha fet, inicialment que la relació fos difícil, ja que la directora del centre s’havia de fer càrrec de moltes coses, i comptava amb poc temps.

PRÀCTICUM II: Anàlisi de les dades i elaboració dels gràfics.

Un cop fet el pretest, ens vam adonar en consultar les dades, que hi havien pretests de nens i nenes que no s'havien guardat, degut a la mala connexió a internet que hi havia un dels dies que vam passar les proves.

Després de passar bé totes les proves, i assegurar-nos que estaven gravades, vam analitzar les dades i elaborar els gràfics per tal de veure quins eren els nens i nenes que tenien millor rendiment i quins eren els que necessitaven dur a terme l'entrenament glifing, ja que estaven per sota de la mitja de la classe.

De l'anàlisi cal remarcar:

No trobem diferències significatives entre les puntuacions obtingudes pels nens de l'Àngel Guimerà i les obtingudes per la mostra més ampla estudiada. Malgrat en l’indicador RAN Dibuixos el resultat obtingut pels nens de l'Àngel Guimerà estan quatre paraules per minut per sobre la mitjana general, aquesta diferència no és estadísticament significativa.

 

Fluència Fonètica

Fluència Semàntica

RAN Dibuixos

  

Mitjana

DS

Mitjana

DS

Mitjana

DS

P4 Àngel Guimerà	1,3	0,67	5,56	2	31	7,89
P4 General	1,82	1	4,94	2	27	16

Després de veure els gràfics i els resultats vam extreure:

• Els seleccionats, es troben per sota la capacitat de producció mitjana de la classe menys dos desviacions típiques en totes les proves passades.

• En àrea de risc, estan en la part més baixa de la distribució en algun dels indicadors,

• Els alumnes més ràpids (per sobre dos DS) en totes les proves.

• Els exclosos, que no han pogut passar les proves per raons justificades. En aquest cas, 2 nens.

Trobem 10 nens als quals els farem l'entrenament segons les seves necessitats farem dos grups; el grup FL i el grup FS. Trobem 7 que presenten problemes de fluència lèxica (grup FL) i 3 amb problemes de fluència lèxica i semàntica (grup FS).

Un cop realitzades les proves, calia fer una reunió amb les tutores de P4, per tal de veure si els resultats eren pertinents.

Parlant amb les tutores, vam observar que hi havia 4 casos que distaven molt de la realitat que ens marcaven les tutores, de manera que vam tornar a fer les proves als que vam veure pertinents, ja que en mirar les dades que van quedar emmagatzemades al sistema informàtic vam veure que hi havia hagut problemes de connexió. De manera que es va enrederir una mica el projecte, dins del què havia proposat.

PRÀCTICUM II: Pretest

Durant el 4, 5 i 6 de Març vam realitzar el pretest a tots els nens i nenes de P4. Pel fet que el dia 4 a l'escola hi havia problemes informàtics, el dia 5, la meva tutora de pràctiques es va oferir per ajudar-me a passar les proves.

En general les proves van anar força bé. A continuació us explicaré el funcionament d'aquestes proves:

A la primera prova es volia mesurar la fluència semàntica mitjançant tres categories semàntiques: parts del cos, fruites i animals. Amb això es mesura l’accés a vocabulari de cada nen. El nen ha de dir totes les paraules que pugui pensar, pertanyents a cadascuna de les categories esmentades el més ràpid possible. Per a cada categoria disposa d’un minut. S’ha d’intentar que el nen doni el màxim de si mateix de manera que se li pot donar alguna pista com ara: pensa en els animals d’una granja, o , quins animals veus a la selva?... Aquesta activitat els hi va ser fàcil, en general. A més a més ambdues classes tenen noms d'animal.

A la segona prova es volia mesurar la fluència lèxica. Es demana al nen que digui paraules que comencin per PA o MA i també paraules que acabin en TA en tres activitats diferents, i un minut per a cada activitat. Amb aquesta prova es mesura la consciència fonològica i l'accés al lèxic a partir de claus fonètiques. Comencem cadascuna de les categories amb dos exemples que permetran que el nen acabi d'entendre això que li estem demanant. Aquesta activitat va ser força difícil per molts nens.

A la tercera prova es treballa la denominació ràpida de dibuixos. Després de consensuar el nom de 20 imatges que es presenten al nen, aquest ha de dir-les el més ràpid que pugui. Aquesta prova mesura la capacitat d’accés a lèxic, així com la precisió d’aquest accés. Aquesta activitat va ser realitzada de manera satisfactòria per gran part dels nens i nenes de la classe.

Vam trobar 2 infants que no van voler realitzar la prova i diferents nens i nenes que inicialment es mostraven tímids. També vam realitzar les proves a un nen que tenia problemes de parla, i que actualment rep assistència logopedica un cop per setmana. També ens vam trobar amb un infant amb dificultats de concentració, parla, atenció i agressivitat. Dit això, cal remarcar que en general les proves van anar bé.

PRÀCTICUM II: Reunió informativa amb el Claustre

La direcció va donar el vistiplau per fer la reunió amb tot el claustre el dia 3 de Març, i tant la direcció com les tutores de P4 van acceptar que passéssim les proves de pretest el dia 4,5 i 6 de Març.

La reunió amb el claustre va ser molt interessant, ja que hi havia mestres que coneixien altres programes que també eren eficients per a millorar la capacitat prelectora en infants d'Educació Infantil, i les van aportar.

El projecte va ser molt ben rebut pel claustre, la veritat és que predominava l'interés i les ganes de conèixer si l'aplicació es podia fer en altres àmbits i edats. Va agradar molt la idea de què a Educació primària es treballes la lectoesciptura amb el mètode glifing però annexada a la comprensió dels problemes matemàtics, ja que les mestres comentaven que la comprensió dels problemes costa molt a l'Educació Primària.

La sessió va ser molt interessant i vam comptar amb l'assistència de tot el claustre, el qual va recolzar que es fes aquest projecte al centre.

PRÀCTICUM II: Reunió amb la Tutora de Pràctiques

Després de deixar el projecte durant un temps, el 28/2 vaig reunir-me amb la meva nova tutora, ja que la meva tutora del pràcticum I va deixar el centre a principis de Febrer. La meva nova tutora i directora del centre, Montserrat, es va reunir amb mi, per tal de compartir informació, definir i acotar el projecte al temps del qual disposàvem, ensenyar-me a utilitzar el programa, i a dur-lo a terme amb els infants de la manera més satisfactòria.

Després de la presentació i el resum sobre el meu camí en el pràcticum I, vam organitzar el projecte, i em va ensenyar a utilitzar les diferents sessions i la manera més adequada de dur-les a terme amb els infants de P4.

Vam acordar que el 3 de Marc, en cas de què el centre estigués d'acord, faríem una reunió amb el claustre per presentar el projecte i que del 4 al 6 de Març faríem el pretest als nens i nenes de P4. Totes aquestes dades s'haurien de concretar amb l'equip directiu i el personal del centre, especialment, amb les tutores de P4.

La reunió amb la tutora es va allargar durant més de 3 hores, però un cop acabada, totes dues vam quedar amb la sensació de què ja teníem encaminat el projecte, tot i la quantitat d'informació que ambdues havíem compartit aquella tarda i que hauríem d'anar processant a poc a poc.

PRÀCTICUM II: Reunions inicials al centre

Com que a l'escola estaven d'obres i el període de Gener i Febrer seria una mica caótic per l'equip directiu, pel personal de centre, l'alumnat i els pares, ja que havíen de canviar-se d'aules. Vam començar a realitzar les reunions amb l'equip directiu i les tutores al Desembre, per tal de poder parar el projecte durant els mesos de Gener i Febrer, sense cap problema.

El dia 10 de Desembre vam realitzar la reunió inicial amb l'equip directiu per tal de presentar el projecte i discutir quin seria el curs més adequat per a la intervenció va ser molt positiva, amb una predisposició i interès total davant del projecte. La conclusió final va ser que la intervenció aniria enfocada al curs de P4. Un cop fet aquest pas, vam programar una reunió el dia 12 de Desembre, amb les mestres de P4, per tal de veure si era possible i si estaven d'acord amb la realització del projecte a les seves aules. Les tutores van acceptar sense cap problema i inclòs van interessar-se i implicar-se en el projecte. La direcció va veure convenient que es presentés aquest projecte al cicle d'Educació Infantil, el dia 17 de Desembre, per tal de presentar el projecte i donar un recurs més als mestres del centre.

Valoro com a molt positiva la predisposició per part del centre i de les tutores i cicle d'Educació Infantil.

PRÀCTICUM II: Projecte i objectius.

Durant el Pràcticum I vaig dissenyar materials didàctics, part dels quals utilitzaré en el Pràcticum II.

En què consistirà la intervenció?

La intervenció consistirà a detectar als alumnes de P4 amb menys recursos prelectors, a través d'unes proves sistemàtiques. Un cop detectats, se'ls aplicarà a aquests un programa d'entrenament (conegut com a Glifing). Un cop acabat l'entrenament, tornarem a efectuar un pretest, per tal de provar si els nens i nenes, inicialment amb poques habilitats prelectores, han millorat.

La intervenció no serà aïllada, s'aniran fent reunions amb les tutores dels infants, per tal d'anar valorant la millora a l'aula.

Objectiu del pràcticum II:

 

Desenvolupar el mètode en l'àmbit escolar i observar si es produeix una millora en les habilitats prelectores dels alumnes, és a dir, comprovar l'eficàcia del mètode. Les sessions les duré a terme a una escola de Sant Andreu de la Barca, amb els infants de P4, durant 20 minuts diaris aproximadament.