Durant el debat he participat a les carpetes que tractaven sobre la coordinació amb altres serveis i institucions; les dificultats de la tasca psicopedagògica i el model d'intervenció psicopedagògica.

A la primera carpeta anomenada; la coordinació amb altres serveis i institucions, he cregut interessant participar en la proposta dos que feia la Raquel Tarrés on es qüestionava si els infants haurien de portar deures a casa o si era suficient amb el que feien a l'escola i posteriorment havien de gaudir del temps lliure. La Juana Artiles proposa que el temps invertit a l'escola és suficient, i que els deures de vegades té efectes contraproduents, de manera que hauria de ser l'escola que proposes uns programes de reforç complementari. L' Elisenda també planteja que s'hauria d'incloure dins de l'horari escolar el fet de treballar amb ells els deures i donar pautes, tot i que crec que no s'hauria de dedicar una hora sencera, si que crec que és necessari explicar els deures als i les alumnes.

La meva opinió es solapa amb la de la Marina Barroso, cal enviar deures però aquests no han de ser d'ampliació, sinó de repàs. A més a més no han de ser ni excessius ni generalitzats, caldria tenir en compte les necessitats de cada infant.

A la segona carpeta; dificultats de la tasca psicopedagògica, m'ha semblat molt interessant la pregunta que plantejava la Maria Obrador: “Penseu que els membres que formen els equips d'orientació dels centres públics d'educació secundària són suficients per atendre les necessitats de cada centre?”

M'ha sobtat que una companya opines que si que n'eren suficients, però que el problema venia donat per l'assignació de tasques no pertinents al psicopedagog. Jo crec, com la resta de companyes que no tenim prou amb tenir un psicopedagog o psicopedagoga durant un dia a la setmana al centre, i que el problema ve més encarat a la falta de temps i el poc temps que aquest passa a l'escola (evidentment no per pròpia voluntat, sinó perquè així ho assignen).

A la tercera carpeta, i última que he participat, he vist molt interessants dos preguntes:

• La primera és una pregunta plantejada per la Marina Barroso que m'ha sobtat moltíssim. Ella planteja que al seu centre les solucions als problemes dels infants i els assessoraments a les famílies es fan sempre igual, sense indagar gaire en les dificultats dels infants. La veritat és que totes les persones que hem participat en aquesta pregunta ens hem quedat parades davant aquest fet, i hem afirmat que al centre on fem les pràctiques hi ha una atenció més individualitzada pels infants, depenent de les seves característiques.
• La segona pregunta és de la Raquel Tarrés, que torna a plantejar una pregunta molt interessant relacionada amb els deures; s’haurien de fer els deures de l’escola a un centre privat psicopedagògic o s’hauria de dedicar la sessió a treballar amb altres materials o recursos més individualitzats a les necessitats de l’infant?
  Per a mi el treball que es realitza al centre on fa les pràctiques la Marina Barroso és ideal. Al seu centre se li donen eines i estratègies a l'alumne per arribar a realitzar de manera autònoma els deures. Alhora hi ha una relació centre psicopedagògic-escola/tutor per tal de parlar sobre les dificultats de l'alumne i adaptar les feines a les necessitats d'aquest. Tot i que crec que a partir dels deures es poden detectar les necessitats de l'alumnat, tal com planteja la Raquel Tarrés, crec que no és l'única cosa que hauria de fer el centre, si es vol que l'alumne arribi a millorar les mancances que té i que adquireixi autonomia.