Glifing

El nom de glifing és un joc de paraules, prové inicialment de jeroglífic.

El mètode Glifing consisteix en la realització d'un entrenament a aquells alumnes d'edats primerenques que presenten problemes d'habilitats lectores. Les habilitats lectores s'entrenen amb un programa informàtic de format lúdic. El programa està vinculat a la plataforma web, fet que fa possible que els docents puguin seguir la progressió i, tenint en compte aquesta, anar adaptant les sessions a les necessitats de cada alumne. El sistema Glifing permet fer una detecció precoç dels problemes de lecto - escriptura, i un seguiment continuat a través d’internet de l’evolució de l’usuari.

L’entrenament incideix en la millora de la velocitat de lectura. Basant-nos en la consideració que la manca de fluïdesa lectora correlaciona de forma molt significativa amb la capacitat de comprensió dels textos llegits i amb el fracàs escolar.Així doncs, a través del sistema Glifing, s’entrenen intensivament els aspectes que conformen el procés d’adquisició i automatització de la lectura.

A través del sistema Glifing, s’entrenen intensivament els diferents aspectes que conformen el procés d’adquisició i automatització de la lectura: descodificació grafema - fonema, segmentació, memòria de treball, articulació, velocitat, morfosintaxi i comprensió.

Totes les activitats están presentades pel Glif. A continuación us explicarà sobre el mètode Glifing:

Avesedari?

Davant de la preocupació de diferents persones per les dificultats de lectura d'alguns nens i nenes i l'abordatge que es feia d'aquestes en el context educatiu actual, van decidir formar al 2008 una associació sense ànim de lucre que tractés aquesta problemàtica. Aquesta associació es troba en un poble del Baix Llobregat (Barcelona).

Es plantegen tres objectius principals:

• Fer difusió i sensibilització de l’existència de dificultats de l’aprenentatge i dels seus efectes sobre els nens que las presenten.
• Fer recerca per tal de desenvolupar materials i procediments que permetin treballar amb aquestes dificultats minimizant-les i fins i tot superant-les.
• Apropar aquests materials, a traves de la eina Glifing, als nens que hi tinguin un accés més restringit per situació socio-econòmica o recursos de recolzament familiar.

Quan parlen de dificultats de lectura es refereixen a nens i nenes amb problemes en l'aprenentatge, caracteritzats per una lectura molt lenta o lenta que els requereix molts esforços, aquestes dificultats es coneixen com a trastorn de lectura (DSM-IV-R) o dislèxia.

Els membres de l'associació van veure que els actors 1 “els alumnes”, presentaven dificultats de lectura, tot i tenir uns nivells d'intel·ligència normal.

Els tutors/es d'aquests infants, serien els actors 2 als quals els manca informació per tractar les dificultats que els alumnes presenten davant la lectura.

Avesedari va analitzar en diferents escoles les competències que s'esperen d'un bon lector, segons la literatura científica, i quines eren les mancances amb els nens i nenes amb dificultats. A partir de les observacions es van elaborar uns materials per treballar els aspectes que calia entrenar en un lector amb dificultats. Aquestes materials s'engloben en el mètode Glifing.

Durant el debat he participat a les carpetes que tractaven sobre la coordinació amb altres serveis i institucions; les dificultats de la tasca psicopedagògica i el model d'intervenció psicopedagògica.

A la primera carpeta anomenada; la coordinació amb altres serveis i institucions, he cregut interessant participar en la proposta dos que feia la Raquel Tarrés on es qüestionava si els infants haurien de portar deures a casa o si era suficient amb el que feien a l'escola i posteriorment havien de gaudir del temps lliure. La Juana Artiles proposa que el temps invertit a l'escola és suficient, i que els deures de vegades té efectes contraproduents, de manera que hauria de ser l'escola que proposes uns programes de reforç complementari. L' Elisenda també planteja que s'hauria d'incloure dins de l'horari escolar el fet de treballar amb ells els deures i donar pautes, tot i que crec que no s'hauria de dedicar una hora sencera, si que crec que és necessari explicar els deures als i les alumnes.

La meva opinió es solapa amb la de la Marina Barroso, cal enviar deures però aquests no han de ser d'ampliació, sinó de repàs. A més a més no han de ser ni excessius ni generalitzats, caldria tenir en compte les necessitats de cada infant.

A la segona carpeta; dificultats de la tasca psicopedagògica, m'ha semblat molt interessant la pregunta que plantejava la Maria Obrador: “Penseu que els membres que formen els equips d'orientació dels centres públics d'educació secundària són suficients per atendre les necessitats de cada centre?”

M'ha sobtat que una companya opines que si que n'eren suficients, però que el problema venia donat per l'assignació de tasques no pertinents al psicopedagog. Jo crec, com la resta de companyes que no tenim prou amb tenir un psicopedagog o psicopedagoga durant un dia a la setmana al centre, i que el problema ve més encarat a la falta de temps i el poc temps que aquest passa a l'escola (evidentment no per pròpia voluntat, sinó perquè així ho assignen).

A la tercera carpeta, i última que he participat, he vist molt interessants dos preguntes:

• La primera és una pregunta plantejada per la Marina Barroso que m'ha sobtat moltíssim. Ella planteja que al seu centre les solucions als problemes dels infants i els assessoraments a les famílies es fan sempre igual, sense indagar gaire en les dificultats dels infants. La veritat és que totes les persones que hem participat en aquesta pregunta ens hem quedat parades davant aquest fet, i hem afirmat que al centre on fem les pràctiques hi ha una atenció més individualitzada pels infants, depenent de les seves característiques.
• La segona pregunta és de la Raquel Tarrés, que torna a plantejar una pregunta molt interessant relacionada amb els deures; s’haurien de fer els deures de l’escola a un centre privat psicopedagògic o s’hauria de dedicar la sessió a treballar amb altres materials o recursos més individualitzats a les necessitats de l’infant?
  Per a mi el treball que es realitza al centre on fa les pràctiques la Marina Barroso és ideal. Al seu centre se li donen eines i estratègies a l'alumne per arribar a realitzar de manera autònoma els deures. Alhora hi ha una relació centre psicopedagògic-escola/tutor per tal de parlar sobre les dificultats de l'alumne i adaptar les feines a les necessitats d'aquest. Tot i que crec que a partir dels deures es poden detectar les necessitats de l'alumnat, tal com planteja la Raquel Tarrés, crec que no és l'única cosa que hauria de fer el centre, si es vol que l'alumne arribi a millorar les mancances que té i que adquireixi autonomia.

Durant el debat que hem realitzat a la primera PAC, he exposat dues preguntes.

La primera estava englobada dins de la carpeta “dificultats de la tasca psicopedagogica” plantejava el següent; “Durant la meva etapa com a mestra he estat en diferents escoles, en diverses m'he trobat que el psicopedagog, per alguns mestres, més que una ajuda és un entrebanc. Tot i realitzar acords conjunts (Mestres-psicopedagog), alguns no els han complert. Aquest fet s'agrava quan entren diferents persones a l'aula i tot i haver-hi uns acords comuns, cadascú actua de manera diferent. Com podria actuar el psicopedagog davant del passotisme d'alguns mestres a dur a terme les propostes que es fan? Haurà d'intervenir?”

Les meves companyes i jo hem estat d'acord en el fet de què el primer que necessitem és que els docents acceptin i vulguin la nostra ajuda, ja que si no és així difícilment els podrem ajudar. També es comenta la importància del diàleg i el consens, sense establir unes relacions negatives, i m'agradaria remarcar, tal com diu la Maria Obrador, la necessitat de què el psicopedagog sigui una persona empàtica i comprensible amb l'entorn del subjeccte en qüestió. La Marina Barroso comentava que és molt important tenir un projecte comú i basar-nos sempre en el fet de que el nostre objectiu és que els nens i nenes es socialitzin i desenvolupin al màxim de les seves possibilitats.

La segona pregunta està inserida a la carpeta “coordinació amb altres serveis i institucions”, en aquesta plantejo si es creu necessari i viable la coordinació amb els monitors d'activitats extraescolars d'un nen amb problemes de conductes. La Marina Barroso planteja que sigui el o la monitora d'extraescolars la que es posi en contacte amb la mestra, per demanar assessorament psicopedagògic. Seguint l'aportació de Cèsar Coll a la taula rodona "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"; "Els espais d'aprenentatge de les persones s'han obert i multiplicat, és a dir, els nínxols d'aprenentatge s'han multiplicat. Per tant, el psicopedagog acompanya l'alumne en l'aprenentatge però aquest aprenentatge no és només el fruit d'allò que aprèn a l'escola sinó des d'altres àmbits. La nova tasca, del psicopedagog, és la coordinació d'aquests nínxols d'aprenentatge". Jo crec, conjuntament amb la Juana Artiles que si que seria convenient que la psicopedagoga es poses en contacte amb el o la responsable de l'activitat extraescolar per valorar el comportament de l'infant i anar tots en una mateixa línea. A més a més, de vegades els nens i nenes tenen comportaments diferents als diferents ninxols ecológics.

Les meves pràctiques... PRÀCTICUM I

Inicio el meu pràcticum amb molta il·lusió i ganes d'aprendre. Aquest el realitzaré en Avesedari Associació. Inicialment cercava un centre que s'adaptés als meus horaris laborals i personals i vaig trobar aquesta Associació, de manera que vaig decidir informar-me sobre el seu projecte. En coneixe'l vaig pensar que com a mestra d'Educació Infantil que dóna molta importància a la lectoescriptura en aquesta etapa, ja que crec que és on es posen les bases per poder engegar el procés, em seria molt positiu tenir i conèixer un nou mètode amb el qual ajudar a aquells infants que el procés de lecto-escriptura els suposa un problema. A més a més crec que la lecto-escriptura i la comprensió és la base de l'aprenentatge de totes les assignatures que s'imparteixen posteriorment, des de l'Educació Primària fins al final dels estudis.

 

En el meu pràcticum I elaboraré els materials Glifing de lectura a Educació Infantil, per poder, al pràcticum II, fer l'estudi de les capacitats dels infants, la detecció de l'alumnat que està per sota de la mitja de la classe, l'aplicació del projecte i l'estudi dels efectes que aquest ha tingut sobre l'alumnat.

ENS FEM FOTOS: Contents, tristos i enfadats

Hem vist l’aneguet lleig a la pissarra digital, posteriorment hem fet una mini conversa.

Mestra: Què passava al conte?

L: “Havía un patito”

Mestra: i què li passava?

J: No l’estimaven

A: i estava “muy” trist

R: perque no l’estimava la mama

S: lleig era

Mestra: i tu com estaríes si et diguessin lleig?

S: (posa cara trist)

A2: trista

H: “yo estoy” trist “si me duele la cama”

M: “Yo si el papa me pega”

Y: jo son, cole  (si tinc son i vaig al cole)

D: “yo nunca estoy triste”

Mestra: llavors, cóm estàs?

D: content

Mestra: però avui no has vingut content a l’escola

D: Si

Mestra: Segur?

A3: “has llorado”

D: “No me daba los guantes”

Mestra: Qui?

D: “mi hermano”

Mestra: i  com estaves?

D: enfadat

Mestra: el pròxim dia pensarem quan estem contents i enfadats.

L’aneguet lleig dibuixat per un dels infants a l’ordinador

L'aneguet lleig, ¿está content o trist?

Us deixo el vídeo que vaig posar als infants de P3, pròximament penjaré les fotos i la conversa que vam tenir posteriorment:

http://www.youtube.com/watch?v=D4e1Oq4RtIw


Bones festes companys/es;

Jessica