diumenge, 27 d’octubre del 2013


Durant el debat he participat a les carpetes que tractaven sobre la coordinació amb altres serveis i institucions; les dificultats de la tasca psicopedagògica i el model d'intervenció psicopedagògica.

A la primera carpeta anomenada; la coordinació amb altres serveis i institucions, he cregut interessant participar en la proposta dos que feia la Raquel Tarrés on es qüestionava si els infants haurien de portar deures a casa o si era suficient amb el que feien a l'escola i posteriorment havien de gaudir del temps lliure. La Juana Artiles proposa que el temps invertit a l'escola és suficient, i que els deures de vegades té efectes contraproduents, de manera que hauria de ser l'escola que proposes uns programes de reforç complementari. L' Elisenda també planteja que s'hauria d'incloure dins de l'horari escolar el fet de treballar amb ells els deures i donar pautes, tot i que crec que no s'hauria de dedicar una hora sencera, si que crec que és necessari explicar els deures als i les alumnes.

La meva opinió es solapa amb la de la Marina Barroso, cal enviar deures però aquests no han de ser d'ampliació, sinó de repàs. A més a més no han de ser ni excessius ni generalitzats, caldria tenir en compte les necessitats de cada infant.

A la segona carpeta; dificultats de la tasca psicopedagògica, m'ha semblat molt interessant la pregunta que plantejava la Maria Obrador: “Penseu que els membres que formen els equips d'orientació dels centres públics d'educació secundària són suficients per atendre les necessitats de cada centre?”

M'ha sobtat que una companya opines que si que n'eren suficients, però que el problema venia donat per l'assignació de tasques no pertinents al psicopedagog. Jo crec, com la resta de companyes que no tenim prou amb tenir un psicopedagog o psicopedagoga durant un dia a la setmana al centre, i que el problema ve més encarat a la falta de temps i el poc temps que aquest passa a l'escola (evidentment no per pròpia voluntat, sinó perquè així ho assignen).

A la tercera carpeta, i última que he participat, he vist molt interessants dos preguntes:
  • La primera és una pregunta plantejada per la Marina Barroso que m'ha sobtat moltíssim. Ella planteja que al seu centre les solucions als problemes dels infants i els assessoraments a les famílies es fan sempre igual, sense indagar gaire en les dificultats dels infants. La veritat és que totes les persones que hem participat en aquesta pregunta ens hem quedat parades davant aquest fet, i hem afirmat que al centre on fem les pràctiques hi ha una atenció més individualitzada pels infants, depenent de les seves característiques.
  • La segona pregunta és de la Raquel Tarrés, que torna a plantejar una pregunta molt interessant relacionada amb els deures; s’haurien de fer els deures de l’escola a un centre privat psicopedagògic o s’hauria de dedicar la sessió a treballar amb altres materials o recursos més individualitzats a les necessitats de l’infant?
    Per a mi el treball que es realitza al centre on fa les pràctiques la Marina Barroso és ideal. Al seu centre se li donen eines i estratègies a l'alumne per arribar a realitzar de manera autònoma els deures. Alhora hi ha una relació centre psicopedagògic-escola/tutor per tal de parlar sobre les dificultats de l'alumne i adaptar les feines a les necessitats d'aquest. Tot i que crec que a partir dels deures es poden detectar les necessitats de l'alumnat, tal com planteja la Raquel Tarrés, crec que no és l'única cosa que hauria de fer el centre, si es vol que l'alumne arribi a millorar les mancances que té i que adquireixi autonomia.



Durant el debat que hem realitzat a la primera PAC, he exposat dues preguntes.

La primera estava englobada dins de la carpeta “dificultats de la tasca psicopedagogica” plantejava el següent; “Durant la meva etapa com a mestra he estat en diferents escoles, en diverses m'he trobat que el psicopedagog, per alguns mestres, més que una ajuda és un entrebanc. Tot i realitzar acords conjunts (Mestres-psicopedagog), alguns no els han complert. Aquest fet s'agrava quan entren diferents persones a l'aula i tot i haver-hi uns acords comuns, cadascú actua de manera diferent. Com podria actuar el psicopedagog davant del passotisme d'alguns mestres a dur a terme les propostes que es fan? Haurà d'intervenir?”
Les meves companyes i jo hem estat d'acord en el fet de què el primer que necessitem és que els docents acceptin i vulguin la nostra ajuda, ja que si no és així difícilment els podrem ajudar. També es comenta la importància del diàleg i el consens, sense establir unes relacions negatives, i m'agradaria remarcar, tal com diu la Maria Obrador, la necessitat de què el psicopedagog sigui una persona empàtica i comprensible amb l'entorn del subjeccte en qüestió. La Marina Barroso comentava que és molt important tenir un projecte comú i basar-nos sempre en el fet de que el nostre objectiu és que els nens i nenes es socialitzin i desenvolupin al màxim de les seves possibilitats.

La segona pregunta està inserida a la carpeta “coordinació amb altres serveis i institucions”, en aquesta plantejo si es creu necessari i viable la coordinació amb els monitors d'activitats extraescolars d'un nen amb problemes de conductes. La Marina Barroso planteja que sigui el o la monitora d'extraescolars la que es posi en contacte amb la mestra, per demanar assessorament psicopedagògic. Seguint l'aportació de Cèsar Coll a la taula rodona "Passat, present i futur de la intervenció psicopedagògica"; "Els espais d'aprenentatge de les persones s'han obert i multiplicat, és a dir, els nínxols d'aprenentatge s'han multiplicat. Per tant, el psicopedagog acompanya l'alumne en l'aprenentatge però aquest aprenentatge no és només el fruit d'allò que aprèn a l'escola sinó des d'altres àmbits. La nova tasca, del psicopedagog, és la coordinació d'aquests nínxols d'aprenentatge". Jo crec, conjuntament amb la Juana Artiles que si que seria convenient que la psicopedagoga es poses en contacte amb el o la responsable de l'activitat extraescolar per valorar el comportament de l'infant i anar tots en una mateixa línea. A més a més, de vegades els nens i nenes tenen comportaments diferents als diferents ninxols ecológics.

dimecres, 23 d’octubre del 2013

Les meves pràctiques... PRÀCTICUM I


Inicio el meu pràcticum amb molta il·lusió i ganes d'aprendre. Aquest el realitzaré en Avesedari Associació. Inicialment cercava un centre que s'adaptés als meus horaris laborals i personals i vaig trobar aquesta Associació, de manera que vaig decidir informar-me sobre el seu projecte. En coneixe'l vaig pensar que com a mestra d'Educació Infantil que dóna molta importància a la lectoescriptura en aquesta etapa, ja que crec que és on es posen les bases per poder engegar el procés, em seria molt positiu tenir i conèixer un nou mètode amb el qual ajudar a aquells infants que el procés de lecto-escriptura els suposa un problema. A més a més crec que la lecto-escriptura i la comprensió és la base de l'aprenentatge de totes les assignatures que s'imparteixen posteriorment, des de l'Educació Primària fins al final dels estudis.
 
En el meu pràcticum I elaboraré els materials Glifing de lectura a Educació Infantil, per poder, al pràcticum II, fer l'estudi de les capacitats dels infants, la detecció de l'alumnat que està per sota de la mitja de la classe, l'aplicació del projecte i l'estudi dels efectes que aquest ha tingut sobre l'alumnat.

dimarts, 10 de gener del 2012



ENS FEM FOTOS: Contents, tristos i enfadats














Hem vist l’aneguet lleig a la pissarra digital, posteriorment hem fet una mini conversa.
Mestra: Què passava al conte?
L: “Havía un patito”
Mestra: i què li passava?
J: No l’estimaven
A: i estava “muy” trist
R: perque no l’estimava la mama
S: lleig era
Mestra: i tu com estaríes si et diguessin lleig?
S: (posa cara trist)
A2: trista
H: “yo estoy” trist “si me duele la cama”
M: “Yo si el papa me pega”
Y: jo son, cole  (si tinc son i vaig al cole)
D: “yo nunca estoy triste”
Mestra: llavors, cóm estàs?
D: content
Mestra: però avui no has vingut content a l’escola
D: Si
Mestra: Segur?
A3: “has llorado”
D: “No me daba los guantes”
Mestra: Qui?
D: “mi hermano”
Mestra: i  com estaves?
D: enfadat
Mestra: el pròxim dia pensarem quan estem contents i enfadats.




L’aneguet lleig dibuixat per un dels infants a l’ordinador

dilluns, 2 de gener del 2012

L'aneguet lleig, ¿está content o trist?

Us deixo el vídeo que vaig posar als infants de P3, pròximament penjaré les fotos i la conversa que vam tenir posteriorment:

http://www.youtube.com/watch?v=D4e1Oq4RtIw


Bones festes companys/es;

Jessica

ENS EMOCIONEM


El títol de l’activitat que portarem a terme és: ENS EMOCIONEM
Ens trobem en un barri amb molta interculturalitat, fet què es veu reflectit en l’aula de P3, on ens trobem amb 7 alumnes àrabs, 2 xinesos, 3 alumnes del Congo, 2 alumnes sud-americans, 5 gitanos i 6 infants nascuts a Barcelona, i amb pares catalans. Trobem una problemàtica social molt grans, on els nens i nenes es troben “emocionalment perduts”.
Volem tractar les emocions a través de la tecnologia tractarem aquest problema per tal que es produeixi un canvi conceptual reorganitzant les estructures del coneixement.
L’activitat es portarà a terme dins de l’aula ordinària d’una classe de P3, també anirem a la sala d’informàtica on tenim els ordinadors i una pantalla digital.
Ens trobem davant d’un problema mal estructurat, ja que el problema es troba en el dia a dia de l’aula i la seva solució no és predictible ni convergent. Requereix la opinió personal, de cada infant, respecte a la percepció de les emocions. Els problemes mal estructurats es refereixen a activitats humanes interpersonals.
Ens trobem davant d’un problema complex, ja que tal com exposa Jonassen els problemes de la vida real solen ser complexos, i a l’hora d’analitzar, com és en el nostre cas, un context problemàtic hem d’identificar tant la complexitat, com els problemes que el constitueixen.
Trobem el problema situat, ja que succeeix en una escola concreta d’un barri concret.
Podem dir que ens trobem davant un problema de resolució de dificultats ja que és una de les formes més comunes de solucionar problemes quotidians que avui en dia ens podem trobar dins de les aules. Segons el mòdul, l’objectiu principal de la resolució de dificultats és la diagnosi d’estats falsos. Així doncs, hem d’examinar el sistema, fer proves, valorar els resultats, fer hipòtesis i confirmar falsos estats amb estratègies.
Per començar a treballar la problemàtica que ens ocupa, es presentarà una capsa als infants amb cares amb diferents expressions, i es preguntarà als infants “com està aquest nen/a?”. També realitzarem activitats com: mirar a la pissarra digital fotos d’infants amb diferents estats d’ànim, veure el conte de l’aneguet lleig i el peix irisat amb la posterior xerrada, fer-nos fotos amb diferents emocions i dibuixar a la pissarra digital com estem.

AUTOAVALUACIÓ PAC 2.2



-Has fet un enviament correcte? Data tipus d'arxiu. Pujada del cmap…
 Si 

- ¿Has aconseguit claredat expositiva, bona estructura del document lliurat, bona presentació i correcció, estil engrescador…?
He seguit les pautes donades per realitzar la portada i realització del treball. Segons el meu punt de vista el document compta amb bona estructura, presentació i estil.

- Sobre el fil d'argumentació gràfica reconstruït. Has analitzat i exposat a l'informe adequadament la seva coherència, adequació, desenvolupament, conclusions, etc.  
Després d'escollir els arguments els hem plasmat gràficament, des del nostre parer de manera coherent i adequada. Posteriorment hem desenvolupat les preguntes realitzades i hem fet les conclusions que creiem adients.

- Valora la representació gràfica del fil d'argumentació que has reconstruït i lligat.: s'observen com les idees argumentades s'hi ha vinculat? Premisses vinculades, els seus arguments i contrarguments…
Podem observar diferents argumentacions lligades, i els arguments a favor i en contra, diferenciats per colors segons al bàndol al qual pertanyen.

- Has reflexionat sobre la utilització del debat i de cmap per a argumentar i representar el coneixement? Cmap treballant en local i Cmap amb mapes compartits a llocs a internet? 
Si que he reflexionat sobre aquests punts, des del meu punt de vista de manera satisfactòria.

- Autoqualificació: A+, A, A-, B+, B-…
B

- Sobre la teva comunicació i participació voluntària a l'aula: estàs facilitant el seguiment del fòrum (tema, carpetes, fil,  claredat en la comunicació, ajudes als altres, aportació de recursos, ajuda al coneixement…)?
M'he comunicar i participat a l'aula amb certa assiduïtat.

- Sobre el blog: l'has enllaçat bé, t'està ajudant a reflectir el teu aprenentatge de manera eficaç? Has revisat les teves afirmacions a l'avaluació inicial, per ex. respostes breu, preguntes trampa?
Si que he anat revisant i fent aportacions al blog, tot i no dedicar-li tot el temps que m'agradaria.