Agrupem!

Agrupem!

Què treballen?

Les sessions Agrupem! treballen les següents habilitats:

a) Comprensió oral de les instruccions

b) Vocabulari per categoria semàntica: colors, formes, transports, animals salvatges, domèstics,... Fent especial atenció en la categorització basada en un seguit de preguntes:

Quan presentem els ítems, dedicarem el temps necessari a parlar dels objectes que presentem.  Per aprendre a categoritzar els nens han de poder definir els elements segons diferents tipus de categories: de quin color són, quina forma tenen, per a què serveixen, de quin grup d'elements formen part... En què s'assemblen entre ells, en què es diferencien...

La categorització consisteix en l'assignació de conceptes a un nivell abstracte... les categories tenen un poder conceptual donat que tenen la capacitat de reunir grups de conceptes o subcategories. També inicien el procés d'establir possibles relacions entre conceptes.

Per a la  ciència cognitiva, la categorització és un dels aspectes més importants per entendre com funcionen els processos del  coneixement.

La capacitat de categoritzar permet a l'ésser humà  reconèixer coses, sense necessitat d’haver-les vist anteriorment. Gràcies a la categorització aprenem de l'experiència i podem unificar objectes, situacions, esdeveniments, etc, que es presenten amb trets particulars.

Dos elements poden pertànyer al grup de les coses verdes, i al mateix temps pertànyer a altres grups diferents perquè un és una cosa de menjar i l'altre és un polígon.

En aquest exemple podem fer diferents grups sota diferents conceptes o categories:

Per colors: verd o taronja

Per forma: els quadrats i els que no ho són

Per funcionalitat: els elements de transport i els que no són elements de transport

Per funcionalitat més específica: els que són cotxes i els que no ho són

c) Pensament crític: hem de pensar quins trets agrupen les imatges que hem conegut i quins els diferencien. Primer ens vindran donats i sols haurem de seleccionar per continuar pensant per nosaltres mateixos quin és el tret que ens fa definir la categoria.

e) Inhibició: hem de controlar la velocitat de la nostra resposta per tal de coordinar-nos amb la resta dels nens de la classe

f)  Atenció sostinguda i concentració

g) Metacognició: saber què ens costa més, recordar les instruccions, fer l’acció en les tasques de discriminació, no fer res quan l’element no porta associada acció, mantenir el vocabulari?

Quins objectius tenim?

Les Sessions Agrupem! Reforçaran les Funcions Executives a través del joc.

1.       Augment del vocabulari

2.       Coneixement de les categories conceptuals

3.       Millora de l'atenció sostinguda

4.       Estimulació de  la memòria de treball

5.       Desenvolupar la capacitat d’observació i d’auto interrogació

6.       Desenvolupar la flexibilitat cognitiva

7.       Estimular la capacitat de resolució de problemes

8.       Autocontrol

 

Format tipus

1 - Presentació d’una sèrie d’imatges i demanem quina és la que no encaixa.

2 – Es demana per la categoria a la qual pertanyen las imatges prèvies

3 – Es repeteix 8 vegades el parell de punts anteriors

4 – Juguem amb les bombolles, clicant  només les que mostrin una imatge dins la categoria

5 – Metacognició: Es fan un ventall de preguntes per tal que els nens siguin conscients dels seus processos.

Informació elaborada entre la tutora de pràctiques i el personal de pràctiques (del qual formo part)

Atents!

Atents!

Què treballen?

Les sessions Atents! treballen les següents habilitats:

a) Comprensió oral de les instruccions

b) Memòria: hem de recordar la instrucció

c) Flexibilitat cognitiva: hem de canviar d'instrucció

Totes les sessions d'Atents! Comencen amb una instrucció que després canvia i fins i tot esdevé contrària a l'anterior. Aquest parany obliga a parar molta atenció, però també a inhibir la resposta anterior canviant-la per la de la nova instrucció. En aquesta estratègia descansa l’entrenament de la flexibilitat cognitiva.

Les activitats plantejades estan sota el paradigma de treball de la inhibició que en les ciències cognitives s'anomenen activitats de “go – non go”.

Consisteixen a presentar uns ítems que prèviament haurem relacionat amb una acció o manca d'acció.

En les activitats normalment relacionem la instrucció amb una imatge.

Ex:

     
Una ens serveix per picar de mans.   L'altra per indicar que hem d'inhibir l'acció.

Al llarg de les sessions, les accions que trobarem aniran variant amb l’objectiu de fer-les més amenes i també per tal de treballar la flexibilitat cognitiva. Algunes de les accions que s’aniran relacionant amb la resposta seran: - tocar-se la punta del nas

 - aixecar les dues mans

 - posar-se dempeus

 - etc, etc

D’altra banda, ajudarem a inhibir l'acció, proposant fer silenci posant-se el dit a la boca, tancant els ulls.. etc

d) Inhibició: hem de controlar la tendència natural a donar una resposta automàtica davant un input extern

e) Atenció sostinguda i concentració

f) Metacognició: saber què ens costa més, fer l'acció? recordar-la? Inhibir-la? Canviar d'acció?

Quins objectius tenim?

Les Sessions Atents! Reforçaran les Funcions Executives a través del joc.

1.       Augment del vocabulari

2.       Coneixement de les categories conceptuals

3.       Millora de l'atenció sostinguda

4.       Estimulació de  la memòria de treball

5.       Evitar la interferència de distractors

6.       Desenvolupament de la flexibilitat cognitiva

7.       Estimulació de la capacitat de resolució de problemes

8.       Autocontrol

Per a qui són?

Són per a nens de P4 (normatius) i P5 (reforç).

Format tipus

1 - Presentació i categorització dels ítems

2 - Instruccions

3 - Fem una prova per veure que tots ho hem entès

4 - Juguem

5 - Nova instrucció contrària a l'anterior

6 - Prova per veure que ho hem entès

7 -  Juguem

8 - Joc de les bombolles

9 – Fi de la sessió, metacognició

Informació elaborada entre la tutora de pràctiques i el personal de pràctiques (del qual formo part)

Coneixem?

1. Coneixem?

Què treballen?

Les sessions Coneixem? treballen les següents habilitats:

 

             a) Comprensió oral d’instruccions.

             b) Vocabulari per categoria semàntica: colors, formes, transports, animals salvatges, domèstics,...

             c) Memòria: recordar paraules treballades. A les sessions “Coneixem?” hi ha una activitat de buscar parelles.    

                  Després es demana als nens que recordin les imatges amb les quals han treballat.

             e) Inhibició: gestionar la resposta per tal de coordinar tots els nens i nenes de la classe.

             f)  Atenció sostinguda i concentració

             g) Metacognició: saber què ens costa més, recordar les instruccions, fer l’acció en les tasques de discriminació,

                  no fer res quan l’element no porta associada acció, mantenir el vocabulari?

 

Quins objectius tenim?

Les Sessions Coneixem? reforçaran la memòria i el vocabulari categoritzat semànticament a través del joc.

1.       Augment del vocabulari

2.       Coneixement de les categories conceptuals

3.       Millora de l'atenció sostinguda

4.       Estimulació de  la memòria de treball

5.       Autocontrol (inhibició i monitorització de l’acció)

Per a qui són?

Són per a nens de P4 (normatius) i P5 (reforç).

Format tipus

1 - Presentació i reconeixement del vocabulari a treballar

2 – Discriminació del concepte entre altres elements (treball previ de categorització)

3– Taulell de memory amb dificultat creixent per nombre d’elements

4– Bateria de preguntes lligades amb els elements treballats i l’activitat memory prèvia.

Com per exemple:

- Tots els elements que hi havíen a l’activitat del memory eren aliments?

- Recordes que era el que podíem veure? Quants elements hi havía de cada?

5- Repàs dels conceptes treballats

6- Fi de la sessió: Metacognició

 

Informació elaborada entre la tutora de pràctiques i el personal de pràctiques (del qual formo part).

Funcions executives: Recuperació de la informació i flexibilitat cognitiva

Recuperació de la Informació

Les estrategies de recuperació, d'acord amb “la Enciclopedia para la Acción Docente (2008)”, són les que afavoreixen la cerca d'informació en la memòria i la generació de respostes, és a dir, serveixen per controlar els processos de record i recuperació, mitjançant tàctiques com exercicis de record, de recuperació de la informació, seguint la ruta de conceptes relacionats, entre altres.

Segons Beltrán (1993) s'infereix mitjançant els processos de recuperació i integració de la informació, durant el procès d'aprenentatge, el material emmagatzemat en la memòria de la persona, es recupera i es torna accessible, inclòs quan l'emmagatzematge ha estat recent.

Per Flavell (1977), els processos de recuperació, a diferència dels d'emmagatzematge, fan referencia als recursos que un subjecte pot emprar quan està intentant realment recuperar informació del seu magatzem de memòria.

Flexibilitat cognitiva

La flexibilitat cognitiva és l'habilitat per canviar o ajustar les prioritats segons les noves necessitats o demandes plantejades. Per tant és una habilitat que es mou entre el control de la inhibició i la memòria de treball, però incorpora la capacitat de pensament transversal, el que sovint es coneix com “thinking outside the box”. La flexibilitat cognitiva incorpora estratègies per crear noves maneres de mirar, generar noves perspectives i emetre respostes noves i diferents a les habituals.

Un cop finalitzada l'explicació de les funcions executives, explicaré les sessions que estic elaborant.

Funcions executives: La memòria de treball

• La memòria de treball

La memòria de treball (MT) és l'habilitat per emmagatzemar i manipular informació durant un curt espai de temps. Es una de les funcions executives del cervell imprescindible per manipular informació mentalment, tant informació visuo-espacial com verbal i per tant està a la base de qualsevol raonament, aprenentatge o comprensió. Així mateix, sembla ser que la memòria de treball és responsable del control de l'atenció i de la recuperació de dades de la memòria a llarg termini (Baddaley, 2000)

La memòria de treball té un límit. Es parla de 6 o 7 unitats d'informació (per un adult) que poden ser emmagatzemades i manipulades. Per exemple: Si hem de dur a terme una operació matemàtica i no disposem de calculadora o de paper i llapis, hem de deixar en memòria els resultats de cada una de les petites informacions que necessitarem manipular per poder efectuar l'operació definitiva.

 Els resultats en memòria de treball tenien una alta correlació amb els resultats en QI. Tot i que uns bons resultats de QI, no impliquen bons resultats en memòria de treball.

Un exemple d'això es  pot veure en  un estudi realitzat per la doctora Alloway, (Directora del Center for Memory and Learning in the Lifespan de la  University of Stirling, UK.) en el qual es comparaven dos grups d'estudiants, uns diagnosticats de TDAH i altres especialment dotats intel·lectualment. Ambdós grups obtenien altes puntuacions de QI i tenien patrons de comportament semblants, així doncs la pregunta era: perquè hi havia tanta diferència en els seus resultats acadèmics? La resposta que dóna l'article rau en les seves puntuacions en memòria de treball: els alumnes diagnosticats de TDAH tenen un deficient rendiment en les proves de memòria de treball i obtenen un mal rendiment acadèmic tot i que els resultats del seu QI siguin elevats.

Aquest i altres estudis duen a pensar que una bona memòria de treball és important per assegurar uns bons resultats acadèmics.

Dels treballs de la Dra Alloway es desprèn el següent perfil de comportament en els alumnes amb un dèficit en la memòria de treball:

•       Baixa habilitat en lectura i matemàtiques.

•       Integració social normal

•       Reservats davant el grup, no massa participatius.

•       Es mostren preocupats pel fet de no poder recordar tota la informació que reben.

•       Sovint els professors els “mal diagnostiquen” com a problemes de dèficit d'atenció i diuen d'ells coses com que no escolten o que estan sempre distrets.

•       Obliden instruccions.

•       Obliden fets recents.

•       Dificultat per mantenir els passos en tasques complexes.

•       Incapacitat per resoldre tasques que impliquin recordar i processar informació. (Com per exemple: comptar les paraules d'una frase que s'ha de recordar, o trobar nombres perduts en una seqüència.)

Funcions executives: El control de l'atenció i el control de la inhibició

Les funcions executives, que poc a poc aniré explicant es treballen en les activitats que estic elaborant en el meu pràcticum. Més endavant us presentaré les activitats.

En aquesta entrada explicaré el control de l'atenció i el control de la inhibició

• Control de l'atenció

Suposa dirigir l'atenció i posar en marxa els seus mecanismes de funcionament en funció de les demandes de l'ambient i de les tasques que realitzarem, parlem en aquest cas d'atenció controlada. L'atenció controlada, a diferència de la no controlada, requereix un esforç per part del subjecte per a mantenir-la. Molts autors afirmen que aquesta és la característica més important de l'atenció.

 

• Control de la inhibició

El control de la inhibició és l'habilitat per a controlar la nostra conducta o la nostra atenció resistint a les fortes inclinacions per a realitzar una conducta que ve de gust o que ens és habitual i substituir-la per una altra que no ve de gust o que no és l'habitual, però que és la que convé en aquell moment, per ser més apropiada o necessària. Un exemple podria ser resistir la temptació de parlar a classe amb el company, triar acabar els deures en lloc de posar-se a jugar, no respondre a un insult ...

Tots aquests són exemples d'inhibició d'una conducta, però hi ha també la inhibició que serveix per mantenir i  focalitzar l'atenció en una tasca i evitar les distraccions que puguin suscitar altres estímuls que provoquin nous interessos, aquesta és la que nosaltres treballarem.